La tecnologia de l'stop-motion: principals passos per crear una animació

1. Captura de fotogrames

En primer lloc, cal aclarir que no es pot gravar una animació stop-motion únicament amb una càmera, el procés requereix l’ús d’un software especial per a ordinador, per tant, mentre es grava, la càmera haurà d’estar sempre connectada al ordinador que treballa amb aquest programa. Però, en què consisteixen exactament aquests softwares de captura de fotogrames (coneguts en anglès com a Framegrabbers)? Bàsicament és un programa per a ordinadors que permet rebre les imatges que s’estan visualitzant a temps real des de la càmera a través del Firewire o un port d’entrada USB, un cop el programa rep les imatges, aquest et permet capturar els fotogrames que t’interessen. Dragon Stop-Motion (Mac), Stop-Motion Pro (PC), Animation DV (PC) o BTV-PRO (Mac) són alguns dels programes més populars.

Les opcions de càmeres que es poden utilitzar per l’stop-motion són a gust de tothom: videocàmeres, DSC’s (Digital Still Camera), webcams i fins i tot càmeres analògiques que utilitzin pel·lícula (aquest últim però és el procés més costós, tant a nivell econòmic com de treball). Davant d’aquest ampli ventall de possibilitats, pels principiants es recomana l’ús de webcams o càmeres de vídeo digitals (DV), ja que la informació que rebrà l’ordinador serà sempre digital i compatible, no necessitarà cap mena de conversió de format. Per altra banda, les DSC són les que ofereixen les imatges de més alta definició. Tot i això, el tipus de càmera no és rellevant sempre i quan compleixi els següents requisits:

• Resolució de pantalla completa (640x480). Algunes webcams no permeten aquesta opció, la qual cosa comportarà que no es pugui veure l’animació en un format de pantalla més gran (com ara el d’un televisor).
• Focus manual. Sempre s’ha de tenir un control absolut del que s’està gravant, els zooms digitals poden crear píxels a la imatge.
• Control manual de la imatge. Característiques com el guany (gain), el balanç de blancs o l’exposició han de ser modificables.

Totes aquestes funcions permetran tenir el resultat concret que es vol sobre cada fotograma i en conseqüència crear una animació decent i consistent.

2. Edició i retocs

Un programa de captura de fotogrames no serveix per editar, per això es necessita un software d’edició específic per cada ordinador (per exemple, Window’s Movie Maker per PC i iMovies per Mac). Amb aquests programes es poden tallar escenes, eliminar fotogrames, accelerar o alentir l’acció, afegir sons o música i en alguns casos fins i tot efectes especials. També existeixen extensions de certs programes que ofereixen una ampliació dels ventalls de funcions.

3. Compressió

Quan s’acaba amb l’edició, queda un arxiu de vídeo descomprimit que ocupa centenars de megabytes. Aquesta es una mida excessiva per penjar-ho a qualsevol pàgina web o fins i tot per reproduir-lo al ordinador, per aquest motiu cal comprimir l’arxiu fins al grau que es cregui convenient.

Si el que es vol es crear un DVD el propi ordinador porta incorporat un programa de creació de DVD (on es creen els menús, capítols, etc.) i l’arxiu quedarà comprimit en un format Mpeg-2. Per a un VCD (vídeo CD) s’ha de comprimir sempre per sota de 700 M i per una pàgina web la idea és que ocupi el mínim possible per reduir al màxim el temps de descàrrega. Quicktime Pro és un bon compressor d’arxius .mov, els quals son compatibles amb PC i Mac i no requereixen software especial.