Tècniques i materials per la creació d'una figura d'stop-motion

1. Estructura

L’estructura és bàsicament l’esquelet de la figura, el que permet que aquesta es mantingui sencera i aguanti els moviments als quals se la vulgui sotmetre. Totes les figures utilitzades dins la claymation necessiten una estructura interna, exceptuant aquelles que siguin petites o les extremitats de les quals siguin molt curtes o inexistents. Les estructures poden ser fetes a mà per un mateix o bé directament comprades en kits. Els preus varien molt i actualment es venen estructures realment bones per a pel·lícules d’alt nivell. Animation Supplies, La Grange o Armaverse són alguns dels distribuïdors de kits d’estructures per a figures d’animació més reconeguts. En cas de que l’estructura sigui feta a mà, normalment s’utilitza com a material principal el filferro, i es necessiten eines com perforadores, afiladors o bufadors, tot i així, si es fa a un nivell no professional, les estructures es poden fer de manera més senzilla, sense eines.

2. Figures de plastilina

Les figures de plastilina són les més fàcils de fer i les més complicades d’animar, ja que s’han d’estar retocant i refent cada vegada que es mouen. Com ja s’ha dit abans, contràriament a la creença popular, la plastilina no és el material més utilitzat dins l’stop-motion. A continuació afegim una llista dels diferents tipus de plastilina segons el seu ús:

• Plastilena. És la plastilina de modelatge. És feta amb oli com a base i no s’endureix mai. Aquesta és la que s’utilitza a la claymation, tot i que la figura mai està únicament feta d’aquest material, només les seves parts movibles. Van Aken i Chavant son algunes de les principals marques que la comercialitzen. Aquest tipus de plastilina no es pot sotmetre a la calor ja que es desfà amb molta facilitat i és altament inflamable, això resulta un problema a l’hora de gravar, ja que els focus la fonen i s’ha de refer constantment.
• Plastilina de polímer. S’assembla a la plastilena amb la única diferència de que si és sotmesa a calor s’endureix i adquireix consistència. Les principals marques són Super Sculpey i Fimo. No es considera un bon substitut de la plastilena ja que igual que s’endureix es trenca amb facilitat passades unes hores.
• Massilla de resina epòxica. Es treballa en calent, es dona forma i es deixa assecar. Les figures fetes amb aquest material s’han de fer ràpid, ja que s’assequen despresa i ofereixen poc temps de manipulació.
• Plastilina basada en aigua (WED). S’usa principalment per fer maquetes ja que s’asseca molt ràpidament, pel seu manteniment s’acostuma a humitejar amb aigua i tapar-se amb una tovallola humida si ha d’estar moltes hores sense ser utilitzada. És molt tova així que no va gaire bé per la claymation, s’utilitza més per fer motlles de silicona.

3. Espuma de farcit

Aquesta espuma s’enganxa al voltant de l’estructura i després se’n retalla la forma. Es cobreix amb la pell de la figura, normalment de làtex líquid o amb roba. El cap es pot fer amb plastilina de polímer o fusta i les mans amb làtex líquid sobre el filferro.

4. Espuma de làtex

El làtex va molt bé per fer figures, és molt elàstic i se’n pot fer un motlle per fer una escultura / disseny del personatge amb plastilina. S’utilitza molt a nivell professional ja que és bastant cara i requereix domini i tècnica. Els kits d’espuma de làtex es basen de quatre components  i quan es compren venen acompanyats d’unes instruccions de preparació (barrejar i escalfar). Sempre es treballa amb motlle.